Salvador Puigmartí: "El responsable de la pols que cau a l'atmosfera és el cometa 109P/Swift-Tuttle"
El director del Centre Astronòmic del Pedraforca explica què són els Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç i des de quin punt de la Cerdanya serà més senzill observar-los els dies 12 i 13 d'agost, dates en què presenten el pic de màxima activitat
Quins dies es poden veure els Perseids?
El fenomen va des de mig juliol fins a finals d’agost, presentant el pic de màxima activitat els dies 12 i 13 d’agost.
Què són en realitat els “estels fugaços”?
Es tracta de petits fragments de gel o roca (de la mida d’un granet d’arròs), que viatgen per l’espai a velocitats de milers de quilòmetres per hora, en el cas particular dels Perseids, més de 200.000 km/h. Cal tenir en compte que tot i la velocitat a la qual es desplacen, aquests objectes no experimenten cap mena de fricció, pel fet de viatjar en el buit de l’espai.
Aquestes partícules es poden precipitar vers la terra, però abans topen amb l’atmosfera. En entrar a l’atmosfera (densa), la fricció generada fa que la temperatura assoleixi valors de 1600 Celsius, produint la desintegració de l’objecte. Aquesta desintegració succeeix a uns 100 km d’alçada i nosaltres l’observem en forma de llum que recorre una porció de cel i que anomenem llàgrimes de Sant Llorenç. En resum, els estels fugaços són el resultat de la interacció de petits objectes que viatgen a grans velocitats amb l’atmosfera de la Terra.
Per què els veiem cada any a l’agost?
El responsable de la pols que cau a l’atmosfera, produint el fenomen de les llàgrimes de Sant Llorenç, és el cometa 109P/Swift-Tuttle. Orbita al voltant del Sol, amb una periodicitat de 133 anys, té un diàmetre aproximat de 26km i va passar per darrera vegada l’any 1992. L’òrbita del cometa és plena de pols resultant de la desintegració del mateix cometa. Així doncs, quan la Terra en la seva òrbita passa propera a l’òrbita del cometa (i això passa a mig agost), alguns d’aquests granets es precipiten a la Terra. És per això que tenim un període creixent, en mesura que les òrbites s’apropen; un pic, en el moment més proper a la intersecció d’òrbites; i una baixada, en mesura que les òrbites es tornen a distanciar. Quan fa poc temps que ha passat el cometa l’òrbita està més carregada de pols, fent que el fenomen es vegi amb més intensitat. Com va passar l’estiu del 1993 i segurament tornarà a passar el del 2126.
On és el millor lloc per observar-los a la Cerdanya?
Cal buscar un indret amb poca contaminació lumínica, allunyat dels nuclis habitats i amb bona visibilitat cap al sector del nord-est. Un bon indret a la Cerdanya seria Guils-Fontanera. S’hi pot arribar amb vehicle propi i està prou allunyat de les llums de la ciutat. Cal observar als encontorns de la constel·lació de Perseu (d’aquí el nom de Perseids). Per posar-nos-ho més fàcil, podem buscar Cassiopea, molt més coneguda, amb forma de "W” i mirar just a sota d’aquesta. Es recomana evitar encendre llums, però si és imprescindible, val la pena fer servir llum vermella, que és molt menys agressiva.
Es poden veure cada dia de l’any “estels fugaços”?
Els estels fugissers (diferents de Perseids) se’n poden veure a qualsevol època de l’any, però no amb la freqüència que els podem observar quan hi ha l’encreuament de l’òrbita de la Terra amb la d’un cometa. Així mateix, és important destacar que durant l’any es donen diverses pluges d’estels, com els Lírids (abril) o les Eta Aquàrides (maig) o els Leònids (novembre), per citar-ne alguns exemples. Aquests fenòmens porten els noms de les constel·lacions on els veiem.
Quines estrelles i constel·lacions podem veure a l’estiu?
És interessant veure el triangle d’estiu, format per les estrelles alfa: Vega, de la constel·lació de l’àguila. Deneb, de la constel·lació del cigne i Altair, de la constel·lació de l’àliga. També, més baixa en l’horitzó, podem observar la constel·lació de l’Escorpí, amb la seva gran estrella vermella Antares. Igualment, podem veure la constel·lació de Pegàs, que ens ajuda a posicionar-nos en el punt on el 1995 es va trobar el primer exoplaneta (51 del Pegas b).
Quins planetes i altres cossos celestes?
A ull nu, podrem veure Júpiter, Saturn i fins i tot, si tenim una mica de destresa, podem arribar a veure la gran galàxia d’Andròmeda! Si no la veieu bé, no us desanimeu, penseu que la llum que entra a la vostra retina, va sortir d’allà fa 2,5 milions d’anys.
On podem observar la via làctia?
Com que hi haurà poca lluna (10%), podrem aprofitar per observar la via làctia, concretament el braç de Sagitari. Una manera de trobar-la és a partir de la constel·lació del Cigne, que ens orienta força en la direcció. Si anem baixant a l’horitzó, veurem que aquest braç s’eixampla, evidenciant el centre galàctic a la part més baixa.
Organitzeu alguna activitat els dies dels Perseids i la resta de l’estiu?
Organitzem activitats tot l’any en caps de setmana i a l’estiu, cada dia. Aquestes consten de sessió de planetari digital guiada (amb possibilitat que la gent pugui preguntar), sessió d’observació d’astres amb telescopi astronòmic i reconeixement de constel·lacions amb làser. Pels Perseids, programem l’activitat i en la sessió de planetari digital s’explica la naturalesa del fenomen i aprofitem per observar-les. Podríem dir que és un valor afegit de l’experiència, ja que mentre esperes el teu torn per veure un astre amb el telescopi, pots mirar el cel i observar estels fugaços.
Quin consell li donaries a algú que vol iniciar-se en l’astronomia
Primer de tot que mirés de comprendre que hi ha darrere l’afirmació (científica i poètica) “Som pols d’estrelles”. Això ens ajuda a entendre que la Natura és un tot i que la Vida és una expressió d’aquesta. Per molt llunyà que sigui un astre que estudiem, són més els factors que ens hi relacionen que no pas la distància que ens separa.
Et pot interessar
Si t'ha agradat llegir Salvador Puigmartí: "El responsable de la pols que cau a l'atmosfera és el cometa 109P/Swift-Tuttle", potser també t'interessa la lectura de Kike Herrero: "A només 4,2 anys llum de distància hi ha un exoplaneta semblant a la Terra"
Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb el director del Centre Astronòmic del Pedraforca, Salvador Puigmartí.
