Puigcerdà, seu de la Conferència Europea de Permafrost
Científics d'una desena d'institucions volen monitorar el comportament del permagel que queda al Pirineu. Puigcerdà reuneix uns 450 investigadors de 33 països en un congrés europeu sobre aquestes superfícies congelades.
Una desena d'institucions científiques situades a les dues bandes del Pirineu, sota la coordinació de la Universitat de Barcelona, han demanat fons europeus Poctefa per poder crear una xarxa de monitoratge del permagel que queda en algunes crestes de la serralada, situades a partir de 2.800 metres d'alçada. L'objectiu és analitzar el comportament d'aquestes superfícies congelades en l'actual context de canvi climàtic, tal com ja s'està fent als Alps, i poder establir unes directrius per saber com s'ha actuar. Durant aquesta setmana, Puigcerdà ha acollit la sisena Conferència Europea de Permafrost, un congrés que es duu a terme cada quatre anys i que en aquesta edició reuneix uns 450 investigadors de 33 països d'arreu del món.
Puigcerdà ha reunit aquesta setmana uns 450 investigadors en un congrés europeu sobre el permagel (Foto: ACN).
Les onades de calor i l'augment de les temperatures en les pròximes dècades contribuiran a la descongelació de la capa de permagel que encara queda en algunes crestes del Pirineu i que protegeix les roques de possibles esquerdes, tot actuant com un ciment. Per aquest motiu, es vol analitzar quina evolució tindrà i les repercussions de la seva progressiva desaparició, que molt probablement es traduirà en despreniments de roca als cims més elevats de la serralada. La idea es poder fer recomanacions als gestors del territori sobre com cal actuar.
Conferència Europea de Permafrost a la Cerdanya
Marc Oliva, professor de la UB i organitzador de la sisena Conferència Europea de Permafrost a Puigcerdà, ha destacat que tot i que el Pirineu és una de les grans serralades d'aquest continent, es troba entre les menys estudiades en aquest àmbit. Un dels temes principals que s'han tractat en aquest congrés ha estat l'impacte mundial que té la degradació del permagel, sobretot a la zona de l'Àrtic. Concretament, Oliva ha dit que es tracta d'una àrea de milions de quilòmetres quadrats de superfície congelada on, per sota, hi ha molta matèria orgànica que pot contribuir a alliberar gasos d'efecte hivernacle.
Pel que fa a les jornades, han comptat amb la participació d'investigadors de diversos països, entre ells provinents d'Alemanya, Canadà o els EUA. El seu organitzador ha posat en valor el fet de poder dur a terme un esdeveniment d'aquest tipus al Pirineu, tot apuntant que és una eina de diversificació de l'economia i, a la vegada, pot servir d'impuls per a un futur centre de recerca de muntanya.
També us pot interessar
Si us ha interessat la lectura de Puigcerdà, seu de la Conferència Europea de Permafrost, també us podria interessar llegir Un maig sec però fred a la Cerdanya.
Informació d'ACN i fotografies d'Ivan Sanz.
