Només l'alta muntanya cerdana se salva de la sequera extrema
Any pluviomètric 2022-2023 sec, de rècord en algunes àrees litorals i prelitorals. També ha estat un any amb poc mantell de neu, segons dades del Meteocat.
El dèficit de precipitació es constata gairebé a tot Catalunya, i sobretot al litoral i prelitoral Central. Són poques i menudes les àrees on es pot considerar un any normal, totes ubicades a la meitat nord, en especial al nord-oest. En el cas de la Cerdanya la situació és gairebé idèntica: la part sud i est és la més seca, mentre l'extrem nord i oest són les zones que més s'apropen a les dades d'una pluviometria normal.
Per tal de valorar les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. Així, l’any pluviomètric 2022-2023 abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2022 i el 31 d’agost de 2023.
Mapes de l’any pluviomètric 2022-2023 de precipitació acumulada i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Alguns valors registrats són propis del clima desèrtic
Més de la meitat sud de Catalunya, part del litoral i prelitoral del nord-est, i de la plana ceretana, un 45% de la superfície total del país, no ha assolit els 400 mm en els darrers dotze mesos.
El nombre d’estacions gestionades per l’SMC que han registrat valors molt baixos, inferiors als 250 mm, és molt nombrós, valor que, d’altra banda és propi d’un clima desèrtic.
Fora de l’alta muntanya, on s’han recollit de 1000 mm a 1500 mm al Pirineu occidental, els registres més alts amb prou feines arriben als 850 mm. A l'estació meteorològica de Malniu, a 2.2230 m, s'han comptabilitzat un total de 849 litres m/2.
El dèficit de precipitació és ben general, i gairebé inèdit en algunes zones
Gairebé la meitat de la superfície de Catalunya ha presentat precipitació que suposa valors d’entre el 70% i el 90% respecte de la mitjana climàtica 1991-2020, en una àrea que abasta bona part de l’interior i Pirineu, i també algunes àrees prelitorals i litorals. La superfície on es pot considerar que la precipitació ha estat normal suposa només el 5% de la total, suma de petites àrees interiors de la meitat nord, sobretot a les comarques del nord-oest.
L’altra meitat del país, ha registrat menys del 70% de la precipitació mitjana climàtica que li correspon; aquesta gran extensió es localitza en forma de franja paral·lela a la costa i abasta la major part del litoral i prelitoral, però també zones més interiors de la depressió Central, de Ponent i del Pirineu.
Cal destacar les àrees que han presentat el dèficit més gran, amb totals de precipitació que suposen menys del 50% del valor climàtic de referència, i que s’ubiquen majoritàriament al voltant del litoral i prelitoral Central, encara que també amb menor extensió als extrems del litoral Nord i Sud, i al prelitoral Sud i Nord.
Any sec rècord en algunes sèries històriques del litoral i prelitoral
L’any pluviomètric 2022-2023 se situa com el més sec de tot l’històric d’observacions només en algunes de les sèries més llargues. A l’Observatori Fabra (Barcelonès), 319,2 mm, el més sec dels seus 110 anys. També ha estat un any sec rècord a sèries que ja disposen de 73 anys d’història com Figueres (Alt Empordà), 351,8 mm, Caldes de Montbui i Granollers, amb 292,8 mm i 303,0 mm respectivament (Vallès Oriental), i també Tivissa, 269,7 mm (Ribera d’Ebre).
En general, es pot afirmar que a una gran part de Catalunya el 2022-2023 queda situat entre els 5 anys pluviomètrics més secs dels darrers vint anys, juntament amb el2004-2005, un precedent destacat que encara és rècord a moltes de les sèries més llargues, però amb excepcions destacades com és el cas de l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) que amb els seus 116 anys situa l’any pluviomètric 2022-2023 en 22a posició.
Les quatre estacions han estat seques, en general
Només àrees del Pirineu i Prepirineu occidental, Ponent, Catalunya Central ilocalment al litoral del Maresme han presentat alguna anomalia estacional positiva de precipitació, però majoritàriament només a l’hivern i l’estiu, que són, d’altra banda, les estacions que normalment aporten la menor quantitat de precipitació al balanç anual.
La tardor del 2022, la més eixuta des que hi ha registres a punts del Barcelonès, Moianès, Bages, Vallès Oriental i Alt Penedès, va presentar dèficit pluviomètric generalitzat, molt marcat al litoral i prelitoral Central, bona part del Bages, Moianès i sud d’Osona, així com a indrets del litoral i prelitoral Sud.
L’hivern 2022-2023 també va ser deficitari en general, sobretot al quadrant nord-est, punts del litoral i Pirineu occidental, encara que va ser plujós a Ponent i al Prepirineu occidental.
La primavera va ser seca de manera generalitzada, però particularment a Ponent i en àrees del litoral, normal al Baix Camp, Lluçanès, oest de la plana de Vic i nord del Pirineu occidental, i plujosa només al sector més occidental de l’Aran.
Finalment, el darrer estiu ha estat molt contrastat: plujós a Ponent i punts de la Catalunya Central, del litoral del Maresme, del Pirineu i Prepirineu occidental, al massís del Port, l’Albera i el massís de Sant Llorenç de Munt. Molt plujós al Segrià i punts de l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues i sec a bona part del litoral i prelitoral, en especial el sector sud i central.
Un any amb poc mantell de neu
L’any pluviomètric 2022-2023 destaca per ser dels que han presentat menor gruix de mantell nival al vessant nord del Pirineu.
La tardor 2022 va ser poc nivosa i els gruixos mitjans resultants van resultar molt discrets a totes les zones.
L’hivern 2022-2023 va ser relativament nivós al vessant sud del Pirineu i a punts del Prepirineu i del Pirineu oriental, però de nou poc nivós al vessant nord.
La primavera va ser excepcionalment poc nivosa, especialment al Pirineu occidental, la menys nivosa de la sèrie a moltes estacions. A finals de març ja s’havia completat la fusió de la neu a les estacions de la XEMA, en dates insòlitament primerenques, ja que precisament en aquesta època s’haurien d’enregistrar els màxims gruixos de neu de la temporada (tot i això, a l’abril i al maig es van tornar a produir algunes nevades).
L’evolució del mantell nival de Cadí Nord – Prat d’Aguiló (2.143 m).
Si us ha interessat llegir Només l'alta muntanya cerdana se salva de la sequera extrema també us podria agradar la lectura de La sequera deixa la conca del riu Segre en estat crític.
Informació de Meteocat i AvuiCerdanya.
