Marc González, veterinari: "No només has de patir la mort de l'animal, també el dol del propietari"
El veterinari de la clínica Manescalia de Bellver de Cerdanya explica, entre altres coses, quina importància té la presència de professionals en la seguretat alimentària, perquè el preu d'una visita pot considerar-se elevat i com és treballar amb la mort ben a prop
La veterinària és una professió amb diverses sortides, algunes d'elles poc conegudes. La primera opció que normalment ens pot venir al cap és la d'atendre els animals a una clínica. "A la carrera, de fet, es toca menys aquest àmbit del que la gent s'espera. El que sí que hi ha són moltes assignatures relacionades amb la higiene i seguretat alimentària i amb la producció animal", explica el veterinari de la Clínica Manescalia de Bellver de Cerdanya, Marc González.
I és que la cadena alimentària, des que un animal neix fins que s'exposa la carn o el peix a la botiga, està supervisada per veterinaris. "Als escorxadors la feina que tenim és assegurar-nos que els animals arriben en un bon estat a l'escorxador, que tota la documentació sigui correcta i mirar que el sacrifici es realitzi correctament, que no hi hagi cap problema amb la tècnica". D'aquesta manera, s'asseguren que l'animal estigui ben atordit a l'hora de sacrificar-los. "Després es prenen mostres i es miren les canals —cos d'un animal dessagnat sense vísceres destinat a l'alimentació humana— per analitzar si hi ha qualsevol problema que pugui alterar la qualitat de la carn".
Però exercir de veterinari a un escorxador és una feina "polèmica". González assenyala que "gairebé ningú comença la carrera volent dedicar-se a això perquè tens una idea inicial de voler curar animals, però en el fons la funció del veterinari és protegir la salut humana". A més a més, és un treball que està millor remunerat que el de clínica. "A mesura que avances de curs a la universitat, veus que hi ha persones que es desdiuen de la idea de treballar a una clínica per la dificultat que té, les condicions i la pressió que hi ha. D'altra banda, t'informes sobre les altres sortides com les de l'àmbit de seguretat alimentària, de treballador públic, i veus que es cobra molt millor".
Un altre dels beneficis, a part d'un millor salari que a clínica (on el conveni de veterinària l'estableix en 1300 euros al mes), és l'horari laboral, ja que als veterinaris clínics sovint els toca treballar en caps de setmana o nits. "Si la clínica és petita, normalment es fa jornada partida. Si ja són més grans, sí que podria fer-se un horari intensiu. I si vas a un hospital, l'horari també és intensiu, però pot ser que et toqui treballar un dia més de vuit hores seguides i has de tenir en compte que pot tocar-te fer guàrdies nocturnes". Per això, el veterinari reconeix que a causa de les hores que han de dedicar a la professió "la conciliació familiar costa una mica".
Ser veterinari a la Cerdanya
González destaca que hi ha dues grans diferències entre exercir de veterinari a una comarca rural com la Cerdanya i fer-ho a una ciutat. "El primer que et sorprèn és el perfil de públic tan diferent que et trobes: hi ha la gent que viu aquí tot l'any; els ramaders i els caçadors, que poden tenir un altre punt de vista de com és tenir els animals; i un tercer tipus de persones que són les que venen aquí a les segones residències o estiuejar. Normalment t' adones que venen amb un altre tarannà i que tenen una capacitat econòmica més elevada".
Relacionat amb els tipus d'animals, el veterinari de Bellver de Cerdanya explica que la fauna que poden arribar a atendre és molt diversa perquè no hi ha clíniques d'exòtics pels voltants. "Solen venir a visitar-se gossos i gats, però algunes vegades també conills, conillets d'índies, fures, aus, tortugues o pogones". I, a un territori pirinenc, tampoc falta l'atenció a cavalls, vaques, ovelles i gallines.
La clínica Manescalia ha estat el primer lloc en acollir a González un cop va graduar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2020. Ell considera que està "molt content" d'haver tingut aquest primer contacte amb una clínica perquè li ha permès veure tota mena d'espècies i valorar amb quines se sent més "còmode".
Temporada de caça
A finals de març va finalitzar la temporada de caça del porc senglar a Catalunya, una activitat que implica un increment de la feina als veterinaris. "És una temporada intensa perquè tens urgències algun dia entre setmana i sobretot els caps de setmana. Hi ha feina, però és molt irregular, és a dir, pot haver-hi un dia que intentis no omplir-lo de visites per tenir marge per si ve un gos de caçador i que no en vingui cap, o que un altre dia te'n vinguin sis o set".
Els gossos arriben a la clínica principalment amb ferides ocasionades per les mossegades dels porcs senglars. "Si van a caçar-lo, és lògic que es defensi i els mossegui. Són animals bastants grossos i amb ullals imponents, per això poden arribar a causar-los danys greus". González explica que normalment les ferides són en extremitats, abdomen o tòrax i s'han de suturar i vigilar que no s'infectin. "Però hi ha vegades que arriben a ser mortals. Ens poden venir amb un pneumotòrax, un pulmó perforat, o amb perforacions abdominals. Llavors, segons els òrgans interns que hagin quedat tocats, poden requerir tractaments més intensius".
Treballar amb la mort ben a prop
Una de les feines de la professió del veterinari és decidir quan és el moment de posar fi a la vida d'un animal. "No només has de patir la mort de l'animal, també el dol del propietari. Si decidim eutanasiar l'animal és perquè considerem que és el millor per ell, però això no treu que sempre sigui un moment difícil. A més, a la carrera no se'ns prepara psicològicament per afrontar aquestes situacions".
González diu que pot passar "haver de realitzar una eutanàsia i que just després tinguis una visita d'un cadell amb uns propietaris molt il·lusionats". En aquestes circumstàncies, el professional diu que has de ser capaç de treure un "somriure" com sigui perquè "seria estrany començar la visita amb una cara trista".
De tota manera, treballar amb la mort de ben a prop passa factura a molts veterinaris. El Diario Veterinario va treure l'any passat un article que deia que "el risc de suïcidi en veterinaris és quatre cops superior a la mitjana de la població". Si a aquesta circumstància se li suma que "hi ha bastant pressió per part dels propietaris, la poca conciliació familiar i els sous baixos", González explica que no és infreqüent que els veterinaris acabin "cremats".
Despeses veterinàries
Un dels comentaris més freqüents que pot arribar-se a escoltar per part dels propietaris d'animals és que visitar el veterinari normalment costa bastants diners. "És un tema difícil d'explicar als propietaris. Per començar, és car perquè has de pagar un 21% d'IVA. També necessites bastant instal·lació, vulguis o no, qualsevol clínica ja té un una sala de consulta, un quiròfan i una zona d'hospitalització".
El material també té un preu considerable, segons detalla Gonzalez. "Pots pensar que es triga un moment a fer una ecografia i no hauria de ser cara, però un ecògraf, per simple que sigui, ja val alguns milers d'euros i s'ha d'amortitzar".
El veterinari considera que a Espanya, com que la sanitat és pública, no es coneix quant costa una anàlisi de sang o una hospitalització. "Si algú visita un hospital privat sense ser de cap mútua, veurà que una cirurgia de fèmur pot costar més de 4000 euros". González explica que des del sector veterinari s'intenta abaratir els preus el màxim possible i que per això una operació especialitzada normalment surt més barata que en medicina privada humana.
Però encara que aquestes dades s'expliquin al client, el professional sanitari reconeix que "el moment de comunicar el preu sempre és incòmode" perquè de vegades es vol el millor per l'animal, però la persona no pot assumir la despesa. Davant d'aquesta situació, recorda que "tenir un animal no és un dret, sino un privilegi". D'altra banda, és conscient que "hi ha casos en què entens que no pugui pagar un tractament, per exemple, si s'ha de visitar durant diversos mesos en un centre especialitzat per una malaltia crònica", però hi ha situacions que considera injustificables. "Ens ha passat que ens porten un gos de tres mesos al qual se li ha de posar la segona o tercera vacuna i quan li diem al propietari que també cal posar-li el microxip ens diu que li volem treure els diners o que no ho pot pagar".
Reconeixement professional
Durant la pandèmia va quedar reflectit que els veterinaris "no estan tan ben reconeguts en segons quins àmbits". González explica que els polítics no van consultar-los en cap moment a un veterinari per saber com actuar davant la propagació de la COVID-19, "quan si algú té la formació per controlar epidèmies o pandèmies som els veterinaris, i més quan es tracta de malalties d'origen animal". L'exemple que posa el professional és el d'uns porcs que emmalelteixen en una àrea concreta. "El primer que fas com a veterinari davant d'aquesta situació és proposar una sèrie de mesures perquè la malaltia no s'estengui a les granges del voltant. Els conceptes de quarantena i bioseguretat, posar-se un EPI, mascareta i guants, tests d'antigen o PCR, o canviar-se la roba quan arribaves a casa, nosaltres ho tenim interioritzat des de la universitat".
Com succeeix a altres feines, el veterinari explica que el fet de ser jove l'ha conduït algun cop a què l'infravalorin com a professional. "És completament normal en funció del que li passa a l'animal que vulguin que els atengui la persona amb més experiència de la clínica. El que no és tan normal, encara que per sort és poc habitual, és que et diguin nen amb un to de superioritat o que al veure't entrar a la consulta preguntin on està el veterinari".
Però com a tot arreu, "hi ha dues cares d'una mateixa moneda" i el veterinari creu fermament que "és una professió molt bonica", però recomana als joves que estiguin plantejant-se estudiar el grau que tinguin en compte tots els factors, s'informin bé i demanin opinions. "Si algú cursa veterinària per estar amb gossos i gats, no va d'això el dia a dia. Però els animo a endinsar-se en el sector i veure les diferents sortides que té", acaba González.
Et pot interessar
Si t'ha agradat llegir Marc González, veterinari: "No només has de patir la mort de l'animal, també el dol del propietari", potser també t'interessa la lectura de Teresa Garnatje: "Algunes plantes són tòxiques a certes dosis o per acumulació del principi actiu"
Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista realitzada a un dels veterinaris de la clínica Manescalia de Bellver de Cerdanya, Marc González.
