La llegenda del Kerresetcaps: una criatura estimada pels nens i temuda pels adults
El document trobat per Peter Sahlins el 1985 explica que la misteriosa criatura va ser capturada al segle XVII al bosc de la Cerdanya i va exhibir-se públicament a la plaça Major de Puigcerdà
Durant una època, els habitants de la Cerdanya tenien por de caminar pel bosc perquè era l'hàbitat d'un monstre. Activitats com anar a buscar llenya, bolets o sortir de cacera van deixar-se a banda al segle XVII per temor a trobar-se amb aquesta criatura, que moltes persones afirmaven haver vist.
Un bon dia, un home de Puigcerdà es va veure amb la necessitat d'anar a tallar llenya i va decidir apropar-se als primers pins de Saltèguet. Per fer aquesta tasca, va demanar al seu fill que l'acompanyés i que estigués a l'aguait, perquè així en cas de perill l'avisés. No portaven molta estona quan, de sobre, va sentir-se un crit.
En aquell instant, les cames del bon home van iniciar una ràpida cursa cap al lloc on havia de trobar-se el seu fill vigilant. Quan va arribar-hi, va endur-se una sorpresa molt gran: el seu fill no hi era. Tot seguit, va aixecar el cap i el va veure a uns metres més enllà, però estava acompanyat d'una estranya criatura.
El pare va començar a cridar molt angoixat al seu fill, però ell li va respondre que no havia de preocupar-se per res, ja que aquell ésser era bo. Sense fer-li cap mena de cas, el pare va agafar l'escopeta que duia precisament per si es trobava a la bèstia i va disparar a l'acompanyant del seu fill. En aquell moment, la criatura va deixar anar un bram i va desaparèixer endinsant-se en el bosc. Pocs segons després, el silenci regnava al bosc.
Batuda per capturar la criatura
De camí al poble, el pare va renyar al nen per haver marxat amb el suposat monstre. Quan va arribar a casa, va tancar al seu fill a l'habitació i va sortir a explicar als seus amics i al veguer (en aquell temps la màxima autoritat de la comarca) el que havia succeït. "Ja n'hi ha prou d'aquesta història que té espantats a tots els cerdans!", va pensar.
Arran d'aquesta experiència i fart de la situació, el pare va decidir organitzar una batura pel lloc on havia aparegut l'ésser estrany. Mentrestant, el nen, que no podia sortir de casa, no deixava de dir-li a la seva mare que aquella criatura no era pas dolenta.
Passada una estona, el grup va tornar a Puigcerdà amb la bèstia viva, la qual havien capturat sense gaire esforç. A continuació, van tancar-la a la presó. Quan el fill va rebre la notícia, va començar a plorar desconsoladament.
Exhibició pública
L'endemà, la criatura va ser traslladada en una gàbia fins a la plaça Major amb la finalitat d'exhibir-lo davant dels habitants. El fill, a l'assabentar-se de la seva nova ubicació, va escapar-se de casa per visitar-la. Degut a la poca alçada del jovenet, va aconseguir fer-se pas entre la multitud fins a arribar al cercle de persones que s'havia format a una distància prudencial marcada pels soldats.
Tota la gent allà present cridava espantada i ningú s'atrevia a fer una passa endavant per apropar-se a les reixes. Amb un moviment àgil, el jove va poder situar-se al costat de la gàbia, des d'on va veure que la bèstia estava encadenada.
Quan l'ésser misteriós va veure'l, va deixar d'emetre sorolls tristos i va donar-li la mà. En veure aquest gest, altres nois també van tocar amb tendresa la criatura, que va conèixer en aquell moment què era la innocència dels més petits. El pare d'un d'ells va observar el que estava passant i va apartar ràpidament el seu fill del presoner, qui va deixar anar un fort bram perquè no percebia cap mena d'amor en l'adult.
Fugida de Puigcerdà
Durant els dies següents, els cerdans no feien una altra cosa que parlar d'aquest ésser i gairebé tothom s'havia apropat a Puigcerdà per veure'l. I és que entre la gent es comentava que no romandria gaire més temps a la Cerdanya perquè l'enviarien a la Cort Reial, on es farien càrrec d'ell.
Però un matí, i per sorpresa de tothom, els habitants de la comarca van trobar-se la gàbia buida. Hi havia gent espantada i enfadada, però també hi havia un sector de la població a qui aquest imprevist va donar-los molta alegria: els nens.
Els més petits sabien que tornarien a veure al seu amic, que va ser batejat com Kerresetcaps, per terres cerdanes i que tornarien a jugar amb ell algun dia. Però, principalment, el jovent estava feliç perquè ja no hauria de ser mai més un presoner de les persones amb un cor dur, que són els veritables monstres.
El Kerresetcaps a la història
El document en què es menciona la llegenda del Kerresetcaps va ser localitzat per Peter Sahlins el 1985 a la Biblioteca Nacional. Conscient de l'alegria que causaria aquesta troballa als historiadors de la Cerdanya, l'home va fer saber la notícia a l'Arxiu de Puigcerdà.
Han passat 350 anys perquè la criatura torni a la Cerdanya, després d'haver caigut en l'oblit. Des de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya assenyalen que "no es tracta d'un personatge clònic ni de cap altre indret", sinó que "és exclusiu de la comarca". Aquesta dada se sap perquè al text es comenta que l'ésser va ser capturat a la "Zardaña". I com bé sabien els nens, no es tracta d'un personatge dolent, sinó que "li agrada fer juguesca, ballar i saltar a la seva manera".
Però, per què va ser batejat amb el nom de Kerresetcaps? "Kerre prové de la paraula Kerretania. Amb els romans, la comarca va passar a dir-se Ceretania i, en l'actualitat, li diem Cerdanya. És a dir, un habitant de la comarca era un kerretà, que de manera abreviada seria kerre", expliquen des de l'Agrupació.
La segona part de nom, "setcaps", ja és més evident. "La criatura compta amb aquest nombre de caps i també amb tretze ulls". És a dir, "combina dos dels números més màgics i amb més simbolisme, el 7 i el 13".
Sigui real o no aquesta història, la veritat és que el Kerresetcaps surt cada any a gaudir de la festa de Sant Joan pels carrers del poble i sentir-se un habitant més de la Cerdanya. "El gegant té una alçada de dos metres i mig i el seu objectiu és llençar foc a tothom per fer gresca tots plegats", conclouen des de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Et pot interessar
Si t'ha agradat llegir La llegenda del Kerresetcaps: una criatura estimada pels nens i temuda pels adults, potser també t'interessa la lectura de La llegenda de sant Guillem: per què és el patró de Llívia?
Article redactat a partir de les dades proporcionades per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i Turisme Cerdanya.
