Josep Padullés: "Moltes plantes van trobar refugi en els Pirineus per la seva estabilitat climàtica"

L'ambientòleg i geòleg del CREAF explica les diverses característiques que fan que la Cerdanya sigui l'hàbitat de molts llinatges diferents de flora, així com les amenaces que ha de fer font a causa del canvi climàtic i l'activitat humana

 

La Cerdanya és una àmplia conca d’origen tectònic formada per roques tant basàltiques com metamòrfiques. En canvi, a l’altra banda del Cadí són calcàries. Aquesta diversitat d’ambients i el gradient longitudinal tan pronunciat de la comarca fan que sigui un indret amb una gran varietat de plantes. “És fantàstica perquè en un tros petit pots trobar moltíssimes espècies diferents, ja siguin de bosc, associades a prats, de ribera o alpines”, explica l’ambientòleg i geògraf del CREAF i professor associat de la UAB, Josep Padullés.

El Pirineu Oriental alberga una gran diversitat de flora alpina en comparació amb la resta de zones d’Europa. Aquesta va ser la conclusió d’un dels estudis que Padullés ha realitzat, que establia que tot i que, per exemple, als Alps pugui haver-hi més quantitat de plantes, les que hi ha als Pirineus Orientals “venen de molts llinatges diferents”. Una qualitat que, segons l’ambientòleg i veí de Berga, “li dona molta riquesa al territori”.

El motiu d’aquesta abundància de famílies encara és una incògnita per als experts, tot i que existeixen “teories especulatives”. Una d’elles fa referència al fet que els Pirineu “limiten pel nord amb la zona boreoalpina del centre d’Europa i pel sud amb les espècies que venen d’Àfrica”. D’altra banda, “els Pirineus han estat molt més estables climàticament en els últims 20.000 anys en comparació amb el centre d’Europa i, per tant, moltes espècies han trobat aquí un refugi”. I és que, mentre que bona part del continent romania gelat, “a la zona mediterrània no va arribar el gel”.

 

Influència del canvi climàtic en les plantes

Hi ha espècies de flora, però, per les quals el mantell blanc característic de les muntanyes a l’hivern és un gran aliat. Per aquest motiu, l’absència de precipitacions durant els mesos més freds i les temperatures cada cop més elevades juguen a la seva contra. “Quan les plantes estan cobertes de gel o neu tenen la temperatura molt més constant, encara que sembli contradictori”, assenyala l’ambientòleg. Això s’explica perquè, en trobar-se cobertes, estan menys exposades al fred, al vent o als raigs ultraviolats. “Aquests fenòmens són molt més estressants per a elles que la neu i el gel a l’època que ha de ser-hi”.

Les plantes alpines són molt vulnerables a les variacions del paisatge i del clima perquè tenen un hàbitat molt reduït. “Comença on s’acaba el bosc i arriba fins als cims de les muntanyes”. Per tant, si les temperatures cada cop són més càlides, és possible que el bosc avanci en altitud. “Els cims de les muntanyes són com illes perquè una planta alpina no es pot desplaçar a través del bosc. Per elles el bosc és com un mar. I si cau una llavor a aquest mar no germinarà perquè no és el seu hàbitat”.

El canvi climàtic també provoca conseqüències en els ritmes biològics de les plantes. “Fa uns mesos tot estava molt sec als Pirineus i ara, amb aquestes pluges, s’ha donat una floració molt sobtada. Moltes espècies van tard”. Però la tendència majoritària, apunta Padullés, és que el moment en què floreixen i fan el fruit les plantes s’està avançant. “Les temperatures estiuenques arriben més aviat i les plantes responen a aquests canvis”. Una situació que no només afecta les espècies vegetals, sinó que provoca una reacció en cadena i acaba perjudicant a tota la cadena tròfica, “començant pels insectes que són pol·linitzadors”.

Al cap i a la fi, les plantes responen al “fotocicle”, que són els cicles de llum. Això significa que, quan comença a haver-hi més hores de llum, s’activen. “També hi ha plantes que responen més a l’escalfor o a l’absència de gelades, és a dir, que quan les nits deixen de gelar, activen la floració”. Per aquest motiu, el professor de la UAB comenta que tant ell com companys de professió han observat que a les plantes se’ls ha reduït el període de floració o bé se’ls ha mogut de lloc. “Vam realitzar una sortida botànica al setembre i vam veure florides plantes que no els hi tocaria. Com va ploure i feia bona temperatura, van florir un altre cop. Va ser com una segona primavera per a elles”.

 

Impacte del bestiar en la flora

Padullés esmenta quatre característiques que determinen les plantes que es poden trobar a un indret: clima, relleu, sòl (tipus de substrat) i el factor antròpic. “L’ecosistema que hi havia en el seu moment va deixar d’existir fa molts anys perquè hi ha pastureig i mai podrà tornar a ser el que era”. La importància per no alterar un impacte més gran del necessari, apunta el geòleg, radica en el fet que els ramats no vagin a les zones que estan més intactes. “Això és un tema d’agricultura regenerativa, no posar més caps de bestiar on no toquen”.

Les vaques poden arribar a afectar els ecosistemes d’una altra manera. “Els seus excrements concentren nitrogen i, a la que carregues el sòl amb aquesta substància, hi creixen plantes nitròfiles com poden ser les ortigues o l’acònit (Aconitum napellus)”, l'espècie de flora més verinosa d’Europa. Tot i que l’acònit ja creix a zones alpines, com que “les vaques es mengen la seva competència, fan que creixin en major quantitat”.

 

La llei del més fort aplicada a les plantes

Tot i que la manera que tenen les plantes de comunicar-se “és un tema controvertit”, Padullés afirma que “competeixen entre elles”, siguin o no de la mateixa espècie. “A una pineda on cau un pi s’obrirà una clariana i allà començaran a germinar molts pins petits. Aquests arbres competiran per ser els primers a arribar a la llum”. De tots ells, només un aconseguirà fer-ho i “farà ombra a la resta”, que acabarà morint. “Segons la meva opinió i pel que he llegit, no hi ha consciència de grup”.

L’ambientòleg explica que, quan hi ha moviments de nutrients, és perquè a l’exemplar adult li beneficia. “Si no hi ha un interès propi, un pi no serà empàtic amb un altre pi. No li cedirà recursos si no li sobren”. De tota manera, el professor de la UAB reconeix que encara s’ha de continuar fent recerca per entendre com funcionen les plantes. “Però a vegades ni amb una vida humana dona per entendre un sistema tan complex com un bosc”.

 

Estalvi energètic per a sobreviure

I és que el ritme biològic de les plantes va molt més lent que el dels éssers humans i, per percebre canvis, pot passar molt de temps. Una circumstància que fa complicat estudiar-les. “Al Cadí -Moixeró hi ha coixinets que viuen entre les fissures de les roques i que poden arribar a viure 200 anys perquè creixen de manera molt lenta, uns 2 centímetres a l’any”.

El creixement a una velocitat tan baixa s’explica perquè a les zones alpines hi ha molt pocs recursos i s’han d’aprofitar al màxim. “A vegades poden trigar entre 10 o 15 anys en fer la primera florida perquè per elles suposa un desgast energètic molt gran”. Però, tot i que la seva vida avança a un ritme molt lent, elles mateixes acaben formant un petit ecosistema. “La molsa de flor (Silene acaulis) abunda a les zones més elevades de la Cerdanya i d’ella es diu que és una espècie enginyera perquè hi ha moltes espècies que creixen al seu interior gràcies al fet que no hi bufa tant el vent i es manté la temperatura més constant”, conclou Padullés.

 

Et pot interessar

Si t'ha agradat llegir Josep Padullés: "Moltes plantes van trobar refugi en els Pirineus per la seva estabilitat climàtica", potser també t'interessa la lectura de Lina Sevillano: "Les trementinaires eren les dones de la muntanya que més sabien de botànica"

Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb l’ambientòleg i geògraf del CREAF i professor associat de la UAB, Josep Padullés