Isòvol té l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST) més alt de la Cerdanya

Fins a 8 municipis de la Cerdanya aconsegueixen l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST) per sobre la mitjana catalana, situada en el 100. Isòvol té l'IST més alt de la Cerdanya. L'any 2021 va assolir l'índex 128,6.

Els més alts: Isòvol: 128,6 - Meranges: 123,5 - Bolvir: 123,2 - Das: 122,9 - Fontanals: 122,9 - Prats i Sansor: 121,9 - Urús: 120,5 - Ger: 120,3.

Dins la mitjana catalana: Guils: 115,9 - Riu: 112,5 - Alp: 113,1 - Bellver de Cerdanya: 111,9 - Prullans: 111,3 - Lles de Cerdanya: 110,0 - Llívia: 105,8 - Martinet i Montellà: 106,5 -

Per contra, Puigcerdà és en l'àmbit de la comarca el que el té més baix, amb un 89,5.

Matadepera, Castellolí i Sant Just Desvern són els tres municipis de més de 500 habitants amb l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST) més alt el 2021, amb un IST de 131,8, 126 i 124,6, respectivament, segons l'Idescat. Completen els cinc primers llocs Tiana (124,6) i Sant Cugat del Vallès (124,5). En canvi, Barbens (52,9), Salt (60,2), Seròs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i Ullà (66) són els municipis amb un IST més baix. D'altra banda, segons Idescat, hi ha 49 municipis que tenen un IST que supera en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana, dels quals 13 es troben a les comarques centrals, 12 a l'àmbit metropolità i 10 a les comarques gironines. En canvi, 31 municipis més que estarien ser sota de la mitjana.

Puigcerdà en una imatge d'arxiu (Foto: AvuiCerdanya).

Entre els que tenen un IST més baix, 15 municipis es troben a Ponent i 9 a les comarques gironines.

Concretament, L'IST resumeix les diferents característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, agafant el valor de referència 100 per a tot el territori. A més, concentra en un sol valor la informació de sis indicadors: dos sobre la situació laboral, dos sobre el nivell educatiu, un d'immigració i un de renda.

D’altra banda, el grup més nombrós de municipis té el nivell mitjà alt de l’IST (entre la mitjana de Catalunya i 20 punts percentuals per sobre d’aquesta). Aquest grup està format per 520 municipis amb una forta presència a tot Catalunya, excepte a les Terres de l’Ebre. Finalment, hi ha 347 municipis amb un IST mitjà baix (entre la mitjana catalana i 20 punts per sota) i la majoria d’aquests són a les Terres de l’Ebre.

Per comarques, destaquen el Pallars Sobirà, on tots els municipis tenen un IST per damunt de la mitjana catalana, i també la Cerdanya, el Solsonès i el Pla de l’Estany, on 9 de cada 10 municipis el tenen per damunt de la mitjana. A l’altre extrem, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià tenen un IST inferior a la mitjana catalana i, en el cas del Baix Ebre i la Terra Alta, 9 de cada 10 municipis el tenen per sota de la mitjana.

Si s'analitza la situació als 73 barris de Barcelona, deu d'ells presenten un IST que superen la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (135,1), Sant Gervasi-Galvany (131,2), Sarrià (129,8), Sant Gervasi-La Bonanova (129,5) i Pedralbes (129). A l'altre extrem, hi ha 11 barris amb un IST 20 punts per sota la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat  Meridiana (64,9), la Trinitat Vella (73,1), el Besòs i el Maresme (73,5), Vallbona (75,0) i el Raval (76,0).

Font: ACN - Plànol: ACN: Fotografies: a la portada, Olopte, un dels tres nuclis que formen el municipi d'Isòvol, conjuntament amb All i Isòvol. Autor: AvuiCerdanya i Diaridelaneu