Lina Sevillano: "Les trementinaires eren les dones de la muntanya que més sabien de botànica"

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, la coordinadora del Museu de les Trementinaires ens obre la porta a un ofici que consistia en la recol·lecció i venda de plantes medicinals de manera nòmada

 

Les trementinaires eren les dones de la vall de la Vansa, Tuixent, la Llosa i Alinyà "que més sabien de botànica". Durant el segle XIX i fins ben entrat el XX, dedicaven la primavera i l’estiu a la recol·lecció de plantes silvestres i, a la tardor i a l’hivern, voltaven de poble en poble per vendre els remeis i olis que elaboraven amb elles i que tenien propietats curatives. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, hem parlat amb una persona que coneix molt bé aquest ofici, la Lina Sevillano, coordinadora del Museu de les Trementinaires.

Les expertes en plantes medicinals van rebre aquest nom a partir d’un dels remeis que elaboraven: la trementina. “La creaven a partir de la resina de pi roig i es deia que feia sortir el mal cap a fora”, explica Sevillano. És a dir, si la persona tenia un refredat, “s’utilitzava la trementina en forma de cataplasma al pit per estovar la mucositat i perquè és expectorant”. Per altra banda, l’empraven “per extreure les punxes de les garotes (eriçons de mar), ja que són molt finetes i costes de sortir”. A més a més, “és antiinflamatòria”, per la qual cosa “va bé per contractures, cops, dolor i reuma”.

 

Il·lustració de trementinaires recol·lectant plantes medicinals (Imatge: Museu de les Trementines)

 

Cada any, “les dones de la muntanya” seguien els mateixos camins, que eren també els que feien servir els pastors de transhumància, i visitaven les mateixes cases. Hi anaven per parelles formades per una trementinaire i una aprenent que rebia tots els coneixements i ajudava amb la càrrega.  “Com que a les cases de pagès que visitaven ja hi creixien algunes herbes com la farigola, les plantes medicinals que tenien més demanda eren aquelles que creixen a una certa altitud del Pirineu i Prepirineu degut al clima i la naturalesa calcària del terreny”. Algunes d’aquestes, esmenta la coordinadora del museu, eren la “corona de rei  (Saxifraga longifolia), l’orella d’os (Ramonda myconi), l’herba blava (Polygala calcarea) o el te de roca (Jasonia glutinosa)”.

Aquest ofici el feien amb la finalitat de curar tant a les persones com al bestiar i per guanyar diners. Malgrat això, Sevillano apunta que eren molt humils. “A la plana de Vic es feia un pa amb les segones del blat i els hi donaven als pobres. Les trementinaires també el rebien”. Endemés, quan arribaven a les cases, “tant les podien acollir a una habitació com fer-les dormir al paller” perquè “no tothom tenia la mateixa visió d’aquesta activitat”.

 

Transmissió dels coneixements

L’aprenentatge sobre la medicina natural es feia “a l’àmbit familiar i de manera oral” perquè hi havia “bastant absentisme escolar”. Quan arribava la tardor i les dones més grans de la casa havien recollit les plantes, “tota la família col·laborava a l’hora de preparar els remeis abans de sortir de viatge”.

Per aquest motiu, segurament avui dia no se sap tot sobre la seva feina. “Sabem que la major part de la població de La Vall s’hi dedicava, però segurament no ho tenim tot, encara que s’ha anat recollint informació per escrit”. Per sort, durant la recerca prèvia a la creació del museu, “que ja porta 25 anys obert”, va contar-se amb un testimoni fonamental: l’Emilia Lloret. “Va ser una aprenent de trementinaires, que eren les seves tietes i àvia, però mai va arribar a exercir. Ara té més de 90 anys i ens va donar molta informació sobre el que duien o les rutes que seguien”.

 

Recreació d'una trementinaire (Imatge: Museu de les Trementines)

 

Altres persones que van ajudar a recavar documentació fonamental d’aquesta feina van ser els mestres de la vall de la Vansa. “Van gravar els testimonis dels darrers trementinaires: la Sofia d’Ossera i el Miquel Borrell, el seu home, que van fer l’últim viatge l’any 1982”. I és que, tot i que majoritàriament era una tasca “temporal i estacional” que feien les dones, “també hi havia algun home, però pocs, ja que ells podien fer de segadors, llenyataires, picadors, traginers en funció de l’època de l’any”.

Sevillano explica que amb el descobriment de la penicil·lina, “l’ofici cau en desús i, fins i tot, comença a ser una mica menyspreat, pel fet que es pensava que la medicina convencional ho curaria tot”. Però, amb el pas del temps, “hem après que no podem abusar d’ella, perquè si no després no fa efecte (resistència als antibiòtics o bioresistència), i que es pot complementar amb la medicina tradicional”.

 

Mostra de les plantes medicinals

El jardí botànic del Museu de les Trementinaires “és un petit recorregut que hi ha a la sortida del poble, de 400 metres circulars, al qual s’ha intentat representar els diferents habitats que ens podem trobar a la Vall: de ribera, prats i marges, de bosc o de rocalla”, que té com a objectiu “donar a conèixer les diferents plantes medicinals autòctones que les dones recol·lectaven”.

Per tal de distingir cada espècie, la coordinadora apunta que estan senyalitzades amb el nom comú en català, castellà, francès i anglès, i el nom científic. “També hi ha un dibuix i un codi QR per accedir a més informació sobre aquestes plantes”. A més, a l’interior del museu també hi ha una fitxa per a cada planta, “les receptes dels remeis” i un punt de venda on hi ha ungüents de trementina, oli de cop (Hypericum perforatum) i pomada de calèndula. “No hi podem tenir gaire cosa perquè legalment es complicat avui dia comercialitzar aquests remeis”.

Amb la finalitat d’ampliar la divulgació de l’ofici de les trementinaires, el museu compta amb un centre de flora ubicat al Parc Natural del Cadí Moixeró on hi ha “una exposició permanent sobre les plantes de la zona i una aula que permet fer activitats amb escoles”. I és que, a l’hivern, “quan el turisme cultural és mes complicat de tirar endavant”, les escoles que fan esquí de fons a l’estació de Tuixent – La Vansa, “a la tarda passen pel museu”, conclou Sevillano.

 

Et pot interessar

Si t'ha agradat llegir Lina Sevillano: "Les trementinaires eren les dones de la muntanya que més sabien de botànica", potser també t'interessa la lectura de Cinc indrets per conèixer la cultura de la Cerdanya i cinc restaurants on gaudir de la seva cuina

 

Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb la coordinadora del Museu de les Trementinaires, Lina Sevillano.