L'etòloga assenyala que va fundar l'Associació SOS Animals Cerdanya (ASAC) davant la inexistència d'una entitat a la comarca que s'encarregués de proporcionar una llar als gossos abandonats. Avui dia l'entitat lluita perquè el Consell Comarcal estableixi unes pautes que s'hagin de complir des que una persona troba un animal al carrer fins que el deriven a la gossera de la Seu d'Urgell
Quan una persona actua guiant-se pel cor, les persones del seu voltant ho noten. Precisament això és el que m'ha passat aquesta tarda amb l'Eugènia Comas, una etòloga que, de manera voluntària, i acompanyada d'una veterinària, va fundar l'Associació SOS Animals Cerdanya (ASAC). Ho van fer de manera absolutament altruista davant la inexistència d'una entitat a la comarca que s'encarregués de proporcionar una llar als gossos abandonats. Actualment, sis persones més formen part de la Junta d'ASAC i compten amb l'ajuda de 30 voluntaris.
Comas explica que "avui dia a la Cerdanya no existeix cap protocol a seguir quan es troba un animal abandonat. Ens hem reunit amb el Consell Comarcal i no ens han sabut dir com s'ha d'actuar, si és un tema del quual s'ha de fer càrrec l'ajuntament del municipi, o bé ho han de portar els Mossos o els Agents Rurals. Fa temps que lluitem per resoldre aquest assumpte".
En cas que algú es trobi un gos pel carrer, no sempre se'l poden endur a casa, "perquè tenen més gossos, nens o bé estan a un pis de lloguer i no accepten animals". Aquí és on comença la feina pels voluntaris de l'ASAC, que s'ofereixen acollir-los durant els dies que trigui el Consell Comarcal en fer la petició a la gossera de la Seu d'Urgell "perquè aquí a la Cerdanya no hi ha".
Quan cap voluntari pot quedar-se amb el gos, l'ASAC ha de recórrer a un pla d'emergència. "L'Ajuntament de Puigcerdà té una caseta habilitada, però té forats i a vegades se'ns han escapat. Però almenys és alguna cosa. Això si, durant la setmana que els animals es queden allà, nosaltres anem de bòlit per passejar-los, donar-los menjar i vigilar que estiguin bé". Per aquest motiu, una de les coses que també demanen és comptar amb un recinte per a dos o tres gossos "que fos del Consell Comarcal, de tots els ajuntaments, i no només que Puigcerdà sigui qui ens cedeixi un espai".
Un cop que l'animal està a càrrec dels voluntaris de l'associació, comença el segon tram del procés: algú de la gossera de la Seu d'Urgell ha de baixar a la Cerdanya a recollir l'animal. "Tenen poc personal allà, i per venir a buscar-nos un gos, han de deixar els gossos d'allà desemparats", per la qual cosa el problema es fa encara més gran. "Nosaltres com ASAC volem col·laborar amb la gossera perquè és el que ens agrada. El que més fem ara és informar a les xarxes socials dels gossos abandonats o perduts per a que trobin la família el més ràpid possible. I si aquest procés pogués agilitzar-se, tot seria molt més fàcil", apunta Comas.
Els gossos abandonats poden suposar un risc a la societat perquè "poden causar un accident o fer mal a algú". Al cap i a la fi, no es coneix res del passat d'aquell animal. I, a vegades, no s'arribarà a fer-ho mai perquè "hi ha gossos que actualment no porten xip, encara que se sap que és obligatori". Per això, l'etòloga considera que el que s'hauria de fer, "per facilitar molt les coses" a les persones que rescaten animals, és "obligar a fer complir la llei a tothom".
L'associació, per la seva banda, s'encarrega de fomentar una tinença responsable dels animals. I això comença abans que el gos entri a casa. "Primer enviem un qüestionari per conèixer a la família i l'ambient en què viuen. Si ens encaixa pel gos, un dia el venen a conèixer. Aquell dia és decisiu per observar com es porten i, si tot quadra, quedem un segon dia perquè se l'emportin". L'animal s'entrega amb les vacunes, desparasitat, xip, cartilla i passaport. "En cas de ser cadells fem contracte d'esterilització·. L'etòloga considera que avui dia "se sap que potser no és el millor per segons quin gos", però és obligatori quan es dona un animal en adopció per evitar la cria irresponsable.
Hi ha animals que arrosseguen històries complicades ja sigui per la seva mida, raça, caràcter, edat, o bé perquè tenen malalties cròniques. Aquestes característiques fa que acabin passant desaparcebuts per a moltes persones. "Ara mateix tenim quatre ubicats a diferents cases que ningú els adopta". Ells són el Pistu, l'Oso, el Balú i l'Eyne, l'única femella.
El Pistu, segons explica una de les fundadores de l'ASAC, "és un gos de 9 anyets que van rescatar a Tarragona quan feia 4 anys que voltava sol. Té leishmania, però s'està controlant. Va venir amb molta por a les persones, però cada cop se'l veu passejar més content i olfatejant-ho tot".
Després està l'Oso, "què és un gos molt canyero i que necessita una família activa, amb ganes de passar temps amb ell. És actiu com podria ser-ho un border collie o un pastor belga malinois. Encara que és molt bo amb persones i gossos, com que és brutot, és preferible que l'adopti una família sense nens molt petits".
L'Oso somrient davant la càmera (Imatge: ASAC)
A continuació vindria el Balú, "un gos amorós" de 60 quilograms que "es porta molt bé amb adults i nens, però que no sap com interactuar amb altres gossos desconeguts". Per aquest motiu, la voluntària recomana que la família que l'adopti "no tingui gossos, de moment" mentre que es treballa en la seva socialització.
L'últim cas seria el de la femella, l'Eyne. Només té dos anys i és una barreja de podenc i llaurador retriever que "no s'ha acabat d'adaptar amb l'altra femella de la família". Amb les persones "és molt carinyosa", segons descriu l'etòloga, "i gaudeix molt quan està a la muntanya".
Abans d'acomiadar-nos, Comas, amb els ulls brillants, confessa que li faria "molt feliç" si algun d'aquests gossos "invisibles" i amb vivències dures trobés una família aviat. "Ells carreguen una motxilla però estan disposats a portar molt amor a la llar a la qual acabin", conclou l'amant dels animals.
Si t'ha agradat llegir Eugènia Comas: "A la Cerdanya no existeix cap protocol a seguir quan es troba un animal abandonat", potser també t'interessa la lectura de Lina Sevillano: "Les trementinaires eren les dones de la muntanya que més sabien de botànica"
Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb una de les fundadores de l'ASAC, Eugènia Comas.