El Rambo de la Cerdanya: tota una vida delinquint i fugint de l'autoritat
Martí Cots Saleta va néixer l'any 1969 a Pi (Bellver de Cerdanya) i des de ben jove va començar a delinquir. Un dels delictes més ressonats que va protagonitzar és el de fugir de la Guardia Civil l'any 1993 amb un tractor robat
Martí Cots Saleta, més conegut com Rambo de la Cerdanya o Ramonet de Pi, és un dels delinqüents més peculiars de Catalunya. Va néixer a Pi (Bellver de Cerdanya) el 31 de maig de 1969. Si fos d'Estats Units, de ben segur que ja hauria protagonitzat alguna sèrie a les plataformes de Netflix o HBO. Aquesta és la seva història.
El seu ampli historial delictiu va començar amb 18 anys, quan va atracar a un taxista. Sis anys més tard, ja acumulava una trentena de detencions. El 1992 va segrestar a dues parelles en un refugi de muntanya a prop del municipi de Bellver de Cerdanya. Cots els va començar a disparar des de fora de la construcció i els va retenir durant hores. Fins i tot, va ferir a una noia al braç. Per sort, un dels nois va aconseguir escapar per la part de darrere del refugi i va anar a demanar ajuda.
L'any següent, Cots va fugir en un tractor robat després d'haver protagonitzat un tiroteig amb la Guardia Civil de la Cerdanya, va creuar la frontera amb França i va ser detingut a Italia. Els agents de la Benemèrita van acabar a l'hospital per les ferides que els va ocasionar l'arma de foc.
Tot i que semblava que el seu viatge havia acabat amb la seva detenció per part dels carabineri, no va ser així. Quan el portaven esposat, Ramonet del Pi va aconseguir escapar-se. Cap novetat. El 1991, quan la Guardia Civil el portava detingut fins el jutjat de Lleida, també va fugir amb les esposes posades.
Bandoler a la Cerdanya
El Rambo de la Cerdanya va viure durant dos anys amagat als boscos de la comarca pirinenca després d'haver escapat de la presó de Ponent de Lleida el 1994, on complia una condena per haver atracat diverses entitats bancaries.
Cots vivia a la muntanya realitzant emboscades com ho faria un bandoler. Això sí, havia deixat menjat en diversos amagatalls i pallers per si en qualsevol moment passava gana. En cap moment va dubtar en caçar per portar-se alguna cosa d'aliment a la boca ì fins i tot va robar i obrir cotxes per passar les nits més fredes de l'hivern.
Aquesta aventura en concret va arribar al seu final quan passejava per Amer (Girona) amb un cotxe robat i sense matrícula. La Guardia Civil el va fer parar i ell va fugir. Quan portava uns quilòmetres de ventatge, va fer una maniobra del tot inesperada: va deixar el vehicle al voral, va parapetar-se i va començar a disparar als policies. Un d'ells va resultat ferit, però també el Rambo.
Al sortir de l'hospital, a Cots li esperaven cinc anys a la presó de Ponent abans de tornar a escapar-se un altre cop. Encara que realment no va fugir, sino que va demanar un permís per anar a visitar a la seva mare i no va tornar.
Delinquir com a mode de supervivència
A partir d'aquest moment, no va parar de delinquir durant dos anys: va atracar diversos bancs, com la Caixa de Girona de Llívia, la Caixa Manresa de la Pobla de Lillet, la Caixa Penedés o el camping L'Estrella de la Cerdanya, entre altres. No cal dir que els cotxes que utilitzava per realitzar aquestes activitats il·legals eren tots robats.
El febrer del 2000 va ser interceptat a Montpellier, on la Gendarmencia el va detenir per tenencia il·lícita d'armes. Tanmateix, el van haver d'alliberar perque no va arribar a temps la petició d'extradició. Finalment, el septembre del 2001, va ser detingut i va tornar a entrar a la presó.
Un cop a la Model de Barcelona, ja l'any 2010, un altre permís penitenciari li obre la porta a fugar-se. De la ciutat condal marxa a la Cerdanya, casa seva, i torna a delinquir. Passat un temps, un boletaire el veu i avisa els Mossos d'Esquadra, els quals despleguen un gran dispositiu amb unitats de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell per detenir-lo. El van trobar a Molí d'en Pous, a la localitat de Taió, i no va resistir-se a l'autoritat.
Cots va entrar al centre de Ponent un altre cop i va estar-hi fins el 28 de juliol del 2016. Ja era un home lliure i sense cap deute amb la justicia. Però la nit de Tots Sants va tornar a ser detingut, acusat de robar un cotxe i atracar una benzinera a la Cerdanya.
L'11 de març de 2018 va tornar a entrar a una benzinera, aquest cop de Prats i Sansor, amenaçant a un treballador amb una arma de foc per endur-se la recaudació. L'arrestat va passar a disposició judicial al jutjat d'Instrucció número 1 de La Seu d'Urgell, que va decretar la seva posada en llibertat amb càrrecs.
Fuga de la presó Brians I
El 24 de gener de 2022, el Rambo de la Cerdanya va tornar a ocupar les pàgines de diversos mitjans de comunicació. En aquell moment, era presoner a Brians I per haver comés un atracament a l'estació d'esquí de la Masella, de la qual va emportar-se 17.000 euros el 2018.
El que va succeïr l'any passat és que Cots va excavar un forat a la paret de la seva cel·la de la Unitat d'Hospitalització de Psiquàtrica que la presó té per estabilitzar a presoners amb greus problemes de salut mental.
La finalitat d'aquest acte va ser passar a la cel·la del costat, ocupada per una presonera de 22 anys, també malalta psiquiàtrica. Tots dos van passar junts la nit. Segons els funcionaris de la presó, el Rambo de la Cerdanya va aprofitar que les parets de la Unitat Psiquiàtrica són de maó per desmuntar un endoll i perforar-la utilitzant com a eina les guies metàl·liques d'una còmoda.
Opinió dels professionals
Segons els forenses, el Rambo de la Cerdanya té una mentalitat d'adolescent encara que ja tingui més de 50 anys. Davant d'un jutge va arribar a dir que era "inmortal", que estava "protegit per Jordi Pujol" i que truquessin "al president d'Estats Units" per indultar-li.
Encara que Martí Cots Saleta ha estat interceptat a altres llocs de Catalunya, el seu territori principal és la Cerdanya i el centre penitenciari de Ponent. Per a ell, la comarca és el seu territori de caça i refugi principal.
Et pot interessar
Si t'ha agradat llegir El Rambo de la Cerdanya: tota una vida delinquint i fugint de l'autoritat, potser també t'interessa la lectura de Teresa Garnatje: "Algunes plantes són tòxiques a certes dosis o per acumulació del principi actiu"
