Deu pobles de la Baixa i l'Alta Cerdanya situats per sobre dels 1500 metres d'altitud

Segurament, els pobles més coneguts de la Cerdanya són els que estan situats a la vall i, per això, hem fet aquest breu recull d'alguns nuclis urbans situats en zones més elevades de la muntanya. A aquesta selecció, trobaràs cinc localitats de Catalunya i cinc del sud de França

 

1. Viliella, a la vall de la Llosa

Viliella és un poble que pertany al municipi cerdà de Lles de Cerdanya. La seva població al 2019 era de 21 habitants. El nucli urbà es situa a 1563 metres d'alçada, per sobre del poble de Lles i a prop del torrent de Viliella. Es troba sobre un tossal, als peus del qual es troba la vall de la Llosa. Durant el segle IX, Viliella estava documentat com una de les parròquies del bisbat d'Urgell, sota l'advocació de Sant Sebastià. Al segle X, el monestir de Ripoll en tenia la jurisdicció: l'església de Sant Serní i Sant Martí eren possessió seva. El castell, o roca de Viliella ja existia al segle xiii. El 1305 va ser propietat de Arnau Despuig i posteriorment, el 1355 va passar a mans de Jaume Cadell. Actualment, s'estan restaurant algunes de les seves cases de pedra, pero encara n'hi ha d'abandonades.

 

Viliella (Imatge: Dades dels Països Catalans)

 

2. Girul, a la vall del Duran

Girul és un poble que se situa a un quilòmetre de Meranges de la comarca de la Baixa Cerdanya. És un poble situat a 1539 metres d’altitud, format per una munió de cases de pedra envoltades de muntanyes. La ubicació i l’entorn natural excepcional d’aquest poble, protegit per l’Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, converteixen el terme en un indret ideal per a la pràctica dels esports de muntanya.

 

Girul (Imatge: Catalunya poble a poble)

 

3. Meranges

Meranges forma part gironina de la comarca de la Baixa Cerdanya i està situat a 1590 metres d'altitud. L'entorn natural excepcional, protegit per la reserva de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, converteixen el municipi en un lloc ideal per a la pràctica dels esports de muntanya. A més, el patrimoni cultural ofereix possibilitats interessants, com la visita al Museu de l'Esclop o l'església de Sant Sadurní. Aquest museu, que està situat a la plaça Major del poble, fou un centre de producció d'esclops per a tot Catalunya, que va tenir la seva última seu a Meranges. Fabricar esclops va ser un ofici de nissagues familiars, que durant l'hivern es dedicaven a tallar la fusta de les sabates.

 

Meranges (Imatge: Catalunya M'agrada)

 

4. Masella

Masella és una població del municipi d'Alp que, juntament amb La Molina, és de creació més recent, arran del desenvolupament de les pistes d’esquí. Amb un desnivell de 900 metres, la cota màxima és La Tosa, a 2500 metres, mentre la cota mínima és el Pla de Masella, a 1600 metres.Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el dia 1 de gener de 2022, el número d'habitants a Masella era de 50, 7 habitants mes que l'any 2021.

 

Nucli urbà de Masella i aparcaments a peu d'estació (Foto: arxiu diaridelaneu).

 

5. La Molina

La Molina és una poble del municipi d'Alp, situat a la Baixa Cerdanya. Disposa de dos nuclis principals. El primer, conegut com "l'Estació", es troba a 1500 metres d'altitud, al voltant de l'estació de tren de Rodalies. Està format per diversos blocs d'apartaments construïts durant més de cinc dècades, alguns xalets i un grapat de comerços. La manca de neu va fer que es tanquessin els telecadires i les pistes que permetien esquiar fins a la zona de l'estació i avui és només una zona residencial sense instal·lacions per a l'esquí. A la cota 1700, on realment comencen les pistes i els remuntadors, hi ha la urbanització Supermolina formada per blocs d'apartaments, hotels i comerços. És la veritable base de l'estació d'esquí de La Molina, on es troben la gran majoria de serveis i instal·lacions turístiques i es continua construint actualment. La seva població total era de 424 habitants l'any 2005 i de 522 habitants l'any 2021.

 

Nucli "L'Estació" de La Molina (Imatge: Viquipèdia)

 

6. Portè i Pimorent (França)

Portè, antigament Portesa (en francès, Porté-Puymorens), és una poble de la Catalunya Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès i forma part de la subcomarca de la Vall de Querol. En el terme comunal hi ha la Torre Cerdana, en ruïnes, que és el primer castell de defensa baixant del Coll de Pimorent.Tant a l'estiu com a l'hivern la població és una base ideal per a fer ascensions força assequibles però d'altitud considerable com per exemple el pic dels Pedrons (2715 metres) o el pic de la Mina (2683 metres). Per aquells que busquen reptes de major dificultat, les conegudes canals del pic de l'Estanyol (2586 metres) o el pic de Fontfreda (2738 metres) segur que no els deixaran indiferents.

 

Portè i Pimorent (Imatge: Trio Pyrénées)

 

7. Bolquera

Bolquera (en francès, Bolquère) és un poble de l'Alta Cerdanya. Tal com ho defineix Joan Coromines, Bolquera prové de dues arrels cèltiques. La primera, bul, prové de uolo-n, ampliació de uo- (sota, avall), mentre que la segona, quera, de cario (roca). Per tant, el topònim indicaria un indret, probablement una vall, dessota d'una zona rocosa. Coromines descarta totes les altres interpretacions que s'han donat al llarg dels anys d'aquest topònim. Està situat a 1617 metres d'alçada.

 

Bolquera (Imatge: Dades dels Països Catalans)

 

8. Targasona

Targasona (en francès i oficialment Targasonne) també se situa a l'Alta Cerdanya i s’estén entre el roc de la Calm (2137 metres, al pic dels Moros) i l’enclavament de Llívia. Entre camps verds, conreats o plens de neu durant els mesos d’hivern, trobem la central elèctrica solar de Thémis (1983), explotada per Electricitat de França. És constituïda per 200 heliòstats mòbils amb una superfície de miralls equivalent a la de quatre camps de rugbi, que reflecteixen el sol cap a una caldera situada al cim d’una torre de 80m, on es produeix electricitat com en una central tèrmica. És la més important d’Europa del seu gènere. 

 

Targasona (Imatge: Tripadvisor)

 

9. Èguet

El poble d'Èguet és situat a la zona central - sud del terme, a prop del límit amb Estavar i a l'esquerra del Rec d'Èguet, i està a 1700 metres d'altitud. És en els vessants oriental i meridional del turó granític on es troba la Torre d'Èguet, en el cim del qual s'ha obert modernament la urbanització del Coll del Beç. L'església parroquial de Sant Esteve d'Èguet és a l'extrem meridional del poble. D'altra banda, en el cementiri, que se situa a una certa distància del poble, es troba la capella del Sant Crist d'Èguet. Al nord del poble s'ha creat la urbanització de les Bergeries. En el poble es conserva bona part de les cases tradicionals, de les quals s'han conservat bastants noms: Ca la Xica, Cal Batlle Vell, Ca l'Inglès, abans Cal Jeroni, Cal Jepa, o Cal Cantonyer, Cal Marc, Cal Marc Vell, Cal Messies, Cal Minguet, Cal Mitjaire, Cal Putxó, o Cal Piguillem, Cal Sastre i Cal Silet. 

 

Èguet (Imatge: Viquipèdia)

 

10. Font-romeu

Font-romeu, Odelló i Vià (en francès Font-Romeu-Odeillo-Via) és una comuna catalana, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Fins al 1957, era denominada simplement Odelló i Vià. La comuna està formada per dos pobles tradicionals, Odelló i Via, i l'antic santuari de Santa Maria de Font romeu, l'Ermitatge, a prop del qual s'ha format el nou vilatge de Font-romeu, sobretot a partir del desenvolupament dels esports hivernals i de muntanya de l'Estació d'esquí de Font Romeu. Inicialment, eren dues comunes diferenciades, Odelló i Vià; el 1822 Vià fou unit a Odelló, sota el nom d'aquest poble, fins que l'any 1900 se'n canvià el nom pel d'Odelló i Vià. Posteriorment, el 1957, en haver pres molta importància el nucli de Font-romeu, pertanyent a la vella comuna d'Odelló, s'afegí el nom d'aquest nou poble, que havia esdevingut el més important de la comuna. Està situat a 1741 metres d'altitud.

 

Font-romeu (Imatge: Adobe Stock)

 

Et pot interessar

Si t'ha agradat llegir Deu pobles de la Baixa i l'Alta Cerdanya situats per sobre dels 1500 metres, potser també t'interessa la lectura de La llegenda de sant Guillem: per què és el patró de Llívia?

Article redactat a partir de les dades proporcionades per diferents pàgines relacionades amb la cultura i el turisme a la Cerdanya.