El director i acordionista del grup més antic d'havaneres de Catalunya, Els Pescadors de l'Escala, explica com ha evolucionat l'agrupació d'ençà que va fundar-se gairebé fa seixanta anys. El pròxim 22 de juliol actuarà a Prats i Sansor i, el 10 de setembre, ho farà a Llívia
Prats i Sansor acollirà el 22 de juliol el grup d'havaneres més antic de Catalunya: Els Pescadors de l'Escala. El grup va néixer durant la dècada dels 50 amb cinc pescadors i cantaires escalencs que, quan bufava vent del nord, navegaven amb les barques fins al port de l'Estartit i es dirigien a la taverna de Cal Moreno.
Quan la gent els veia arribar, "sabien que els esperava gresca", explica l'actual director i acordionista del grup, Albert Prat. "A l'Estartit passaven un dia o dos, fins que parava el vent, ja que era un lloc recollit. Portaven una guitarra i es posaven a cantar. La gent ja els coneixia i els acompanyaven picant sobre la taula el ritme". I no només cantaven havaneres, també "ranxeres" o "boleros", tant en català com en castellà.
Els quatre músics que actualment formen Els Pescadors de l'Escala (Imatge: Els Pescadors de l'Escala)
El nom de Els Pescadors de l'Escala, que els havia estat adjudicat espontàniament pel seu públic, va ser adoptat en ferm i en exclusiva el 1972, quan el grup ja feia 8 anys que s'havia constituït. "L'any que ve (2024) farem seixanta anys. Quan en vam fer 50, la Generalitat de Catalunya ens va distingir amb la Creu de Sant Jordi al Palau Sant Jordi".
Les cançons més clàssiques d'havaneres "parlen de les persones que havien anat a Cuba i tenien enyorança del que havien deixat aquí o allà". Ara com ara, la temàtica és molt variada. "Ara hem fet una cançó que parla del festeig entre la sorra i l'aigua del mar. Tenim, fins i tot, alguna d'amor", assenyala Prats.
Actualment, l'agrupació està formada per quatre músics: l'Albert Prat; el Quim Mas, tenor i guitarra; l'Ernest Ollero, baríton: i el Jordi Cabarrocas, veu i contrabaix. "Fa 32 anys que el Quim i jo som al grup. Vam tenir la sort de poder estar al costat del fundador principal, el Simeo Català. Per això hem agafat el tarannà i la manera de ser de Els Pescadors de l'Escala", comenta Prat.
Dels quatre integrants, cap és de l'Escala perquè han preferit buscar gent "professional" perquè el grup no perdés la seva qualitat. "L'últim membre que ha entrat, l'Ernest, té 33 anys i és de Maçanet de Cabrenys. S'ha d'anar a buscar la gent bona on és, no mirem que sigui d'un poble concret. Els altres són de Canet de Mar i de Llagostera i jo soc de la Cellera de Ter".
Prat apunta que l'aspecte que els diferencia d'altres grups d'havaneres és que tots ells són "músics professionals", ja que hi ha moltes formacions "amateurs". Aquest fet s'explica perquè "hi ha moltes persones que s'han jubilat i que potser cantaven a corals que han decidit ajuntar-se per formar un grup d'havaneres aficionat".
Els Pescadors de l'Escala s'han especialitzat en la vella cançó satírica de taverna, tan històrica i antiga com l'havanera de la Costa Brava. "Algú pot troba aquesta música barroera o de gust dubtós, però en cap cas se li pot discutir el mateix arrelament que l'havanera". Algunes de les més clàssiques lletres són de La Polvera, el Tango de la punyalada, La Ramona i el Tonet o La Sardina i el Marxant.
Aquest estiu l'agrupació visita Prats i Sansor, i tornarà a Llívia el pròxim 10 de setembre. Però ja han trepitjat la comarca prèviament, quan van actuar a Bellver de Cerdanya o a Urús, per exemple. "La gent de la Cerdanya és molt agraïda i gaudeix molt les havaneres", assenyala el director de Els Pescadors de l'Escala.
A diferència del que molts lectors podrien pensar, Prat diu que "potser agraden més les havaneres en terra endins que a la costa". Aquest fet podria explicar-se per què a les localitats d'interior estan menys acostumats a escoltar-les i, quan ho fan, les gaudeixen el doble. "Fa uns dies vam tocar a un poble al costat de Tàrrega on només hi ha 12 persones censades i hi havia 500 persones escoltant".
Et pot interessar
Si t'ha agradat llegir Albert Prat: "La gent de la Cerdanya és molt agraïda i gaudeix molt les havaneres", potser també t'interessa la lectura de Erola Simon: "La nostra feina és recollir la documentació produïda a la Cerdanya"
Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb el director i acordionista del grup, Albert Prat.